|
Comptabilitat [1579; del fr. comptabilité (1579), íd., der. de comptable] Sistema ordenat de dades que té per finalitat observar la realitat econòmica d'un sistema organitzat i poder-ne conèixer les variacions puntualment. El seu exercici inclou el procés de manteniment i l´auditoria tant externa com interna al sistema. El processament de la informació financera té finalitats mercantils o filantròpiques. El conjunt de tècniques que s'utilitzen són per produir informació quantitativa, -expressada en unitats monetàries- de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments quantificables que l'afecten amb la finalitat de facilitar als diversos agents implicats el fet de prendre decisions en relació a les previsions econòmiques que cal atendre. Els Comptadors Públics, Comptables o Tenidors de Llibres són els agents titulats que estructuren les dades financeres i comptables. En anglès s´anomenen Certified Public Accountants (CPAs) i Certified Management Accountants (CMAs). En molts estats d´USA els CPAs només estan autoritzats a intercanviar dades amb altres CPAs. La comptabilitat pública americana permet així la creació de rigorosos Informes financers útils i validats per gestors, reguladors i altres tipus d'agents com accionistes, creditors o propietaris. El manteniment diari dels comptes és el procés conegut en català com teneduria de comptes. El centre de la comptabilitat moderna és el sistema de partida doble. Aquest sistema implica realitzar almenys dues entrades (o seients) per a cada transacció. Un càrrec en un compte i el corresponent abonament en un altre compte. La suma del dèbit ha de ser sempre igual a la suma de l'haver. Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Les reformes comptables esdevenen amb certa freqüència a cada generació perque la teneduría de comptes sigui rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa han de ser independents de l'economia.
[ Història de la comptabilitat] Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni i Proportionalita és l´obra cabdal en l'art de la comptabilitat com a tal construïda sobre fonaments científics i és la primera manifestació sobre paper publicada a Venècia el 1494 sobre comptabilitat. El seu autor, Luca Pacioli (1445-1517), també conegut com Fra Lucca de Borgo, era natural de Sansepolcro, Itàlia. Va dedicar trenta-sis capítols de l´obra a la descripció dels mètodes comptables empleats pels principals i grans comerciants venecians. Pacioli va dedicar alguns capítols a la descripció dels usos mercantils, i va definir els contractes de societat, els cobrament d'interessos i les ocupacions de lletres de canvi. Segons les anotacions de Pacioli la comptabilitat consta de dues parts clarament diferenciades: una començant amb la paraula per el dèbit -del seient comptable- i l'altra amb la paraula a l'haver -del seient comptable-, antecedent del model de seient comptable tradicional. Atès que en aquella època no era costum la utilització del balanç de situació, només descriu els usos en l'elaboració del balanç de comprovació de sumes i saldos, que era utilitzat a l'esgotar-se les pàgines del llibre major. La traducció a l'anglès va ser publicada a Londres per John Gouge -o John Gough- el 1543. Es descriu com A profitable treatyce (Un tractat profitós), també denominat L'Instrument o Llibre per a aprendre el bon ordre de portança del famós coneixement cridat en llatí Dare et Habere. Circa 4000 B.C. The income of temples are recorded in lower Mesopotamia. Circa 1300 A.D. Accountants are mentioned in historical records for the first time in the Statute of Westminster indicating they are considered important. Circa 1327 A.D. Early books from the commune of Genoa display an early form of book-keeping. Circa 1400 A.D. The Italian trading period sees sophisticated accounting systems developed within banking houses. Double entry book-keeping is discovered. 1494 Luca Pacioli describes double-entry book-keeping in his work Summa di Arithmetica, printed in Venice. 1543 Jan Ympyn Christoffels' work on the Venetian system of accounts entitled Nieuwe Instructie ende dewijs der looffelijcker consten des rekenboecks is printed in Antwerp. 1543 An English work by Hugh Oldcastle with the title A Profitable Treatyce called the Instrument or Boke to learn to know the good order of the keepying of the famouse reconynge called in Latyn, Dare and Habdare, and in English, Debitor and Creditor is printed in London. 1547 An English translation of Jan Ympyn Christoffels' work entitled A Notable and very excellente woorke, expressyng and declaryng the maner and forme how to kepe a boke of accomptes or reconynges...Traslated..out of Frenche into Englishe is printed in Antwerp. 1553 The third book in English on double-entry book-keeping entitled The Maner and fourme how to kepe a perfecte reconyng, after the order of...debitour and creditour by James Peele is printed in London by the King's Printer, Richard Grafton. Grafton is credited by historians for introducing double-entry book-keeping to England. 1567 A Breffe Instruction, and manner on howe to kepe, Merchants Bokes, of Accomptes, by John Weddington, is printed in Antwerp. 1588 El 1588 John Mellis natural de Southwark va publicar un petit lliure on afirma ser el renovador i revividor d'una antiga còpia publicada a Londres el 14 d'agost de 1543. John Mellis es refereix al fet que els principis de comptabilitat que explica, - sistema simple de partida doble- segueix la forma de Venècia.
Hugh Oldcastle's book is reproduced by John Mellis of Southwark in his work A Briefe Instruction and maner how to keepe bookes of accompts after the order of debitor and creditor. Such was the popularity of the Profitable Treatyce that it had been used by teachers until it fell to pieces and no other original copy remained. 1635 Another English work called The Merchants' Mirror: or Directions for the perfect ordering and keeping of accounts, framed by the way of Debitour and Creditour after the Italian manner, by Richard Dafforne, is printed. 1683 The first Scottish book on accountancy entitled Idea Rationaria, or the perfect accomptant, necessary for all merchants and trafficquers: containing the true forme of book-keeping, according to the Italian methode, by Robert Colinson, is printed in Edinburgh. 1780 Josiah Wade founds 'Tribe Clarke and Company' Accountancy firm in Bristol. Work mainly consists of auditing merchants accountants. Josiah Wade is the oldest firm to trace its continuous existence. 1793 Published information records two 'accomptants' working in Bristol and another situated in Liverpool. 1831 A Bankruptcy Act is passed mentioning accountants alongside merchants and bankers as properly skilled to conduct audits. It is the first public recognition of accountants. 1842 The Relief of Insolvent Debtors Act creates a new source of labour for accountants as it requires debtors owing less than £300 to attach a statement of debts when petitioning the Bankruptcy Court.Next section: 1853 - 1880
[ La comptabilitat del segles XX i XXI ] El període comptable pot ser també d'un mes, un bimestre, un trimestre o un semestre, segons a critero del comptador que realitza la comptabilitat i determina quin és el període comptable. El sistema de pagaments d'impostos és d´un any. El període comptable -any fiscal-, comença l´1 de gener de l´any en qüestió i acaba a 31 de desembre del mateix any. Les quatre grans empreses d'auditoria són: * Deloitte. www.deloitte.com Amb anterioritat a l'escàndol de la companyia multinacional Enron, existien cinc grans signatures, anomenades les Cinc Grans. A partir de la separació de la branca d'assegurament d' Arthur Andersen, que es va unir, a Espanya, a Deloitte & Touche (actualment Deloitte), Arthur Andersen va abandonar el grup. Enron s'ha convertit el primer d'una sèrie d'escàndols comptables en els quals s'ha vist embolicada la indústria comptable en els darrers anys. L'aplicació d'Estàndards Comptables Internacionals prové de la International Accounting Standards Board situada a Londres estan més relacionades amb les pràctiques comptables del Regne Unit que a les nord-americanes, són freqüentment invocades per aquells que adverteixen la relativa estabilitat del Sistema Comptable Britànic que va ser reformat després dels escàndols dels anys 1980 i principis dels 1990. A l´actualitat una reforma comptable de major dimensió invocada per les veus crítiques del capitalisme salvatge i busquen una comptabilitat ecològica o social que faci sostenible l´economia mundial.
[ La Comptabilitat a Catalunya ] La competència per a establir la legislació comptable correspon a l'Estat, bé i que la Unió Europea ha marcat algunes pautes de convergència a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya és l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda. La comptabilitat espanyola i catalana és regulada en el Pla General de Comptabilitat, aprovat per Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre. [ Enllaços externs ] * Llibre gratuït de comptabilidad
espanyola. |
|
©
Copyright 2007 comptabilitat.info
|